Des de Sarroca de Lleida, i amb un segle d’història, Veà produeix un producte gurmet que ja té el 80%  de les vendes a l’exterior

FA MÉS DE cent anys els avantpas-sats de Gerard Veà van decidir produir el seu propi oli d’oliva a Sarroca de Lleida, un poblet del Segrià d’uns 400 habitants. Des de llavors l’empresa no ha parat de créixer i, amb el Gerard al capdavant, s’ha po-sicionat com una de les marques d’oli gurmet de referèn-cia arreu del món. “El nostre oli se serveix als pilots de Fór-mula 1 a cada cursa del campionat i als equips de futbol a totes les finals de la Lliga de Campions”, explica Veà. Aquest èxit s’ha anat construint de mi-ca en mica: generació rere generació, i a cops d’innovació. “Fa 35 anys vam decidir fer un pas endavant i començar a explorar el mer-cat de l’oli d’oliva ecològic”, explica l’executiu. Llavors era  una aposta inè-dita. A l’Estat encara no existia el Con-sell Regulador d’Agricultura Ecològica (CRAE) i l’homologació dels productes s’havia de fer a través d’empreses priva-des belgues i franceses. Ara el 20% de la producció de Veà ja és ecològica.  Una xifra que, si bé no cobreix la de-manda, preveuen que creixi amb el pas dels anys. “Treballem amb més de 150 petits pro-ductors de la zona i cal anar fent pedagogia”, exposa el directiu.  Fer un oli gurmet ha permès a l’empresa lleidatana diferenci-ar-se de la resta i en-trar a nous països. Fa 30 anys el pare del Gerard va voler tras-passar fronteres i va obrir una importado-ra i distribuïdora ex-clusiva per a l’oli Veà als Estats Units: pri-mer a Chicago i des-prés a San Francisco. “Si es vol entrar en un nou mercat, cal conèi-xer-lo pam a pam”, afirma l’executiu. Un cop van haver-se conso-lidat als Estats Units, van tancar la im-portadora –que generava costos molt elevats– i van confiar la distribució a una gran empresa americana del sector.  “Des de llavors sempre hem venut més fora d’Espanya que a dins”, assegu-ra Veà. Actualment l’empresa lleidatana exporta un 80% de la seva producció a països com els Estats Units, el Canadà, Mèxic, Taiwan, Austràlia i la Gran Bre-tanya. “El consumidor espanyol no en-tén per què un oli val més que un altre”, es queixa Veà. En aquesta línia, des d’aquest mateix any han començat a ex-portar a la Xina, un mercat en què van ir-rompre de manera inesperada. “Ens han demanat quatre contenidors d’oli, però tan sols n’hem pogut enviar un”, lamen-ta l’executiu. “No podem competir en quantitat, però sí en qualitat”, afegeix.  PRECISAMENT, AQUESTA ÉS la filoso-fia de Veà: “Ser en poques prestatgeries, però només a les dels millors establi-ments”, afirma. D’aquesta manera, el seu oli d’oliva arbequina es pot trobar en al-gunes de les botigues més emblemàti-ques del món: des de l’històric centre co-mercial d’alta gamma Harrods de Lon-dres fins a Le Bon Marché, un dels grans magatzems més famosos de París. “Quan arriba l’estiu ja no ens queda oli per ven-dre”, assegura Veà. Un èxit que, segons l’executiu, és fruit de l’esforç i de l’espe-rit d’innovació de l’empresa. De fet, Veà ha creat olis d’oliva fumats –exclusius per al mercat nord-americà– i un pro-ducte pioner al món de la gastronomia: l’oli de cafè, per bé que no el van poder comercialitzar per problemes legals. “La legislació sempre va per darrere de l’em-prenedoria”, es queixa Veà.  Amb un equip de 15 treballadors i una facturació que gairebé arriba al mi-lió i mig d’euros, Veà preveu continuar creixent en qualitat i en els mercats als quals arriba per dur l’oli d’un petit po-ble lleidatà als paladars més exigents de tot el món.—Marc Amat